Com més serem més riurem! Benvingut Dauda!

Bon dia!

Buff, he estat tan atrafagada aquestes setmanes que no he tingut temps d'escriure cap aventura més. 

Doncs bé, tenim una nova incorporació al nostre equip! En Dauda!! 

Doncs com que la Margarida necessita prendre unes petites vacances, en Mustafá i jo tindrem el plaer de incorporar en Dauda amb nosaltres. 

En Dauda és un any més que en Mustafá, fa sisè i té 12 anys.

És molt trempat i tot i que al principi em pensava que era una mica tímid... Al cap de mitja hora d'estar els tres junts m'ha deixat clar que no ho és gens ni mica.

Hem decidit que ben aviat anirem al cinema així que ens vam dirigir a buscar el tríptic de les pel·lícules.  A mig camí però, vam trobar-nos l'equip de futbol del blanes que jugava un partit i vam decidir quedar-nos-hi a mirar-lo. I després vam jugar i jugar a futbol. Els vaig guanyar, és clar, però cal reconèixer que són molt bons. 

Després vam estar fent tombarelles i verticals i .. cap a casa! 

Aquest dissabte 25 he estat de colònies amb el cau però el cap de setmana que ve ens tornarem a veure! 

Fins aviat!

Home del sac, home del sac, tens el cul ben foradat!

Pom pom pom! Truco a casa en Mustafa, som dissabte 21 de gener i són les 10!
Arribo i encara s'està treient la mandra de sobre. Jo l'animo i li dic que tenim un munt de coses per fer, avui!
De seguida la Fatumata m'ajuda a espavilar-lo i em pregunta on anirem avui.

- A la biblioteca!:)
- JO TAMBÉ VULL VENIR!!!
- Doncs apa! ja en som tres.

En Nasana, el seu cosí, a l'últim moment també decideix acompanyar-nos. I sortim tots quatre sobre dos bicicletes (dos a cada) rodant cap a la biblioteca.

Allà, ens espera la Margarida i en Dauda, un nen que es veu que ja coneixia la Fatumata i en Mustafa, va al mateix colegi, però és un curs més gran. Llegim, dibuixem i els explico el conte del sac.
Potser, vosaltres que esteu llegint pensareu que uns nens de 5è i 6è, ja no els interessa aquestes coses, però creieu-me. Tot depèn de com s'explica, perquè us assaguru que escoltaven encantats les històries i fins i tot en Dauda m'ha explicat que ell ja sabia que l'estrella que brilla més al cel, és l'estrella que tot ho sap i tot ho veu i que ell sempre li demana desitjos.... i és cumpleixen, és clar! :)

Ha durat poca estona, però ha estat molt bé! Tots ens hem quedat amb ganes de més i ens hem promès amb la Margarida que tornarem a fer una altra trobada amb jocs i ves a saber, potser alguna altra història.

Ja penjaré quan els dibuixos quan els tingui escanejats.

Nadal

Bé, doncs ja tornem a ser aquí després d'aquest interval de Nadal. 
Ara feia unes setmanes que no ens veiem: el dissabte abans de Nadal no vaig poder perquè estic fent el curs de FO.CA (formació caps) per treure'm el títol de monitora, durant Nadal he estat fent de monitora a unes colònies i tampoc hem pogut quedar, el següent el vaig passar a buscar i no hi era, el següent estava malalt i per fi, aquest ahir, 14/01/2012 ens vam tornar a trobar!

Havia quedat amb la Veronica de Lamo per fer una trobada conjunta a les 11, però quan vaig anar a buscar en Mustafa, a les 10 com sempre, la seva mare em va dir que a les 11 havien de marxar cap a Arenys de Munt per despedir un seu germà que tornava a Gàmbia. Així que la trobada haurà de ser més endavant, quina llàstima. 

Doncs, serà una trobada curta.
Mentre en Mustafa esmorza a la taula jo em poso a jugar amb en Mamadu, el seu germà petit d'uns dos anys. Ja diu el meu nom! La Fatumata (9 anys) s'acaba de llevar i també ve allà on som nosaltres. Començo a parlar amb la Mariama, la mare i em diu que el poble de Gàmbia on viuen es diu Diabugu.
La Fatumata corre a buscar el portàtil i ens sentem tots i totes (la Fatumata, la Mariama, en Mamadu, enfilat pel sofa, en Mustafa, que també ve corrents amb el seu entrepà i jo) al sofa a mirar un video sobre el seu poble:

Em conviden tots a que quan tornin els vagi a veure allà. Que és molt bonic i la gent és molt feliç. Com diu la Mariama, allà no hi ha problemes entre les persones. I a més, fa calor! No com ara, aquí. Jo els hi prometo que així ho faré algun dia d'aquests.


Després, com que ja quedava poc per les 11 i no podiem fer massa cosa, m'emporto en Mustafa i el seu cosí, que mai em quedo amb el seu nom  i sempre que ho intento dir, tots es riuen de mi, "Nasana" a jugar a baldufes. Els hi regala una botiguera del seu barri sempre que els veu. 
He guanyat una partida jo. (Ho se dir amb gambià però ara no me'n recordo) I les altres 15 les he perduda però bé, ja aniré perfeccionant la tècnica. 


En Nasana, és més gran que en Mustafa i diria que viu amb ells. Em fa l'efecte que no va a escola i no sap absolutament res del català. Tot i així, he aconseguit fer-lo riure alguna vegada i en Mustafa estava tot enfeinat traduint-me el que deia el seu cosí al català. Suposo que un bon exercici. 


Fins aviat!

 

Peixos!!

Bon dia! 

S'apropa Nadal i com sempre apareixen mil coses i activitats. 
M'he estat treient el carnet de monitora així que els últims dos dissabtes no he pogut quedar amb ell. No obstant, el dissabte 3 de novembre vam fer una sortideta molt xula que espero que li vagi agradar. 

Doncs vam anar al Port de Blanes! 
Bé, com sempre, està llunya de la idea original amb la qual vaig trucar a casa seva a les 9 i mitja del matí.
Vam agafar les bicicletes i vam enfilar o millor dit, desfilar perquè era tot baixada, el camí cap a la platja a tota velocitat. Pel camí vam fer alguna parada per observar coses curioses, menjar i parlar. Em va comentar que el seu pare acabava de marxar cap a Gàmbia per molt de temps i que potser, l'any que ve hi tornaries a anar a viure amb la seva família. No ho sap segur, però si això passa serà una pena perquè no aprofitarà tan aquest projecte com un que s'hi vol quedar per molt de temps. 
Em va explicar els seus problemes per relacionar-se amb els nens i nenes gambians i hem decidit que intantarem buscar-hi tots junts alguna solució. 

Ah! Sí! Que me'n oblidava! Li vaig demanar que el pròxim dia s'aprengués la seva cançó preferida i així la començariem cantant a cada trobada. I ha complert! La cançó no m'apassiona gaire, però la ballem amb bastant d'entusiasme saltant i cridant al parc. Es diu: Au se eu teu pego (o alguna cosa per l'estil).

Em va explicar moltes altres coses i entre elles, una que em va impactar especialment: L'ensenyament a la mesquita. I és que l'ha descrit com a desmesuradament estricte i irrespectuós amb l'alumnat fins al punt de, a vegades, perillós o cruel. Tot i així però, m'ha dit que la seva mare el desapuntarà i anirà a fer classes amb el seu oncle. 

Bé, doncs anem al punt més interessant: L'arribada al port. 
Hem parat a mirar amb un llargavistes diferents parts de la platja i després hem entrat al port. Allà em començat a tenir dubtes sobre el funcionament de diferents artefactes i hem pensat qui ens els podria resoldre. Tenim bona intuició i tothom ens ho ha explicat molt detalladament. Genial. 
A més, quan ja haviem caminat per tot el port de principi a final i estavem una mica cansats de barquetes, de barcasses, de xarxes i canyes, ens hem assegut a dibuixar què ens havia agradat més del dia (ell ha dibuixat una balena, que només n'hem parlat un moment i, òbviament, no n'hem vist cap, però bé, la imaginació em serveix.) 
Quan hem acabat m'ha dit que li agradaria que el següent cap de setmana li ensenyessim a la seva germana tot això i és clar, li he dit que encantada! 
Tot seguit hem marxat corrent per no fer tard a la classe a la mesquita. 

Bé, doncs ara ja s'apropa Nadal! Així que suposo que dissabte que ve, anirem al port amb la seva germana, com els vaig prometre i els faré fer un petit taller de nadal però encara l'he de pensar. 


Fins aviat!

i... comencem!

Bon dia! El dissabte passat, 19 de novembre, vaig quedar per primer cop amb en Mustafá!!

Doncs, més o menys, la cosa va anar així:

Són les deu del matí quan truco al seu pis. Pel cap em voleiaven totes les idees que al llarg de la setmana havia anat pensant.. Però primer.. poc a poc.
La primera idea que havia pensar per començar era que m'ensenyés la seva habitació, ... Però quan entro a casa seva em trobo amb la sorpresa que la seva germana, el seu cosí i ell dormen en matalassos al menjador. Canvi de plans!
Mentre en Mustafá s'acaba de preparar per marxar començo a parlar amb la seva mare, la Mariama, una dona molt simpàtica que m'ha explicat que Mustafá i Mamadú (que és com es diu el germà petit d'en Mustafá) són noms que representen el profeta Mahoma; Fatumata (la germana) representa la seva filla i, Mariama (que és Maria en "Ulunkele") és la mare de Jesús.
Finalment, en Mustafá s'acaba de preparar i marxem del seu pis.

Anem a un parc on comencem el joc de pilota. Li encanta el futbol. Genial! A mi també m'agrada i me'n ensurto prou bé.
Establim com a norma que quan ell fa un gol em pot preguntar una pregunta i al revés, quan jo li en faig un, sóc jo qui li faig. A través d'això, començo a saber més coses sobre la seva vida, d'on ve, què li agrada, què vol ser i se'm comencen a plantejar idees que ja explicaré més endavant, quan les realitzi.

Encara no m'acaba de donar tota la seva confiança, així que li proposo d'anar al parc on hi ha uns amics seus. Em presenta (en català) i comencem a jugar. Anem ell i jo formant un equip i els seus dos amics formant l'altre. Ara si! Sembla que mica en mica ja es va destensant i crec que d'aquí poc ja el tindré a la butxaca:)! Però encara queda una mica de feina.


A l'hora de marxar, que ha sigut més tard del que haviem planejat, li he dit que li poso una feina per a la setmana. Vull que busqui una cançó que el faci estar content. Així, cada dissabte el començarem amb bon peu!

Festa d'inauguració del Projecte Rossinyol

Hola, jo sóc l'Alba i tinc 18 anys. Aquest curs començo el meu primer any de la carrera d'Educació Primària i a més, començo el meu primer any del projecte Rossinyol. 

El projecte Rossinyol és un programa d'inserció, tan a la llengua catalana com a la societat, de nens i nenes que tant per cirucumstàncies personals com pel fet de ser nouvinguts n'estan una mica exclosos. 

A mi, m'ha tocat fer de mentora a Blanes, en total en som uns deu o onze, o potser més.Però tots estem molt ilusionats en començar a fer coses plegats i conèixer els nostres mentorats.

Jo, he tingut la sort de tenir com a mentorat en Mustafá, un nen de deu anys que ha tornat de Gàmbia després d'una estada de tres anys.

La seva mare, la Mariama, és molt simpàtica i agradable i s'ha mostrat molt oberta amb mi. M'ha explicat que en Mustafá estudia àrab i que a les 3 del dissabte i ara no se si diumenge també, ha d'anar a la mesquita. 

A ell, a en Mustafá, personalment encara no l'he conegut massa ja que es mostrava molt i molt tímid, però confio que sense la presència de la seva mare aconseguiré que mica en mica, es vagi obrint i em vagi mostrant com és la seva vida.

De moment, em va dir que estava molt content de participar en aquest projecte, cosa que anima considerablement.

Doncs aquí aniré explicant les activitats que anem fent, que en tinc un munt de pensades, i com va anant la cosa. 

Vinga, ànims!